Matemàtiques cooperatives al CEIP Sant Lluís de Menorca

Una bona part dels mestres de s´escola de Sant Lluís (Menorca) duu 13 anys investigant com ensenyar millor les matemàtiques a través d´un seminari que dirigia Carles Gallego i que avui continua funcionant. No són coneguts, però sentir-los parlar és un luxe didàctic.  Són experts en escoltar els fillets i en ajudar-los a fer visible el pensament a través del diàleg.


Mai aturen d´aprendre. Aquests tres darrers anys han fet  un pas més, aprofundint també en els models científics que sostenen les preguntes conductores, amb l´objectiu de treballar millor la interdisciplinarietat dels projectes, a través d´una formació que hem planificat juntament amb un equip directiu expert que marcava les línies a seguir.  En aquest cas, la mestra és n´Anna García i el director era en Nando Pons Fanals. Un director pedagògic, o sigui, enfocat a millorar la forma d´ensenyar més que un director burocràtic. Quan un mestre  inicia un PBL compta amb el suport d´un equipet que l´ajuda a centrar la pregunta i a formular-lo tenint en compte el model científic que el podrà enriquir amb continguts clau.
Per a tots els que us interessi aprofundir en els models científics recoman llegir:
Garriga i Verdaguer, Neus (2009): Projectes per ajudar a evolucionar les idees científiques i les competències dels infants. (Models biologia, física i química a 1r cicle de primària. És la memòria de la seva investigació on explica com els va treballar a l´aula. No serveix tant per conèixer els continguts com el de na Neus Sanmartí)
Sanmartí, Neus: Orientacions per l’elaboració del currículum de ciències naturals Encara que està escrit per secundària, és el millor referent actual, perquè no n´hi ha cap de publicat per primària que englobi tots els models. Els de primària són parts de tesis o investigacions però van model a model.

Un altre projecte de l´Escola de Sant Lluís és el Projecte mediambiental integrat dins el PLA DE MOBILITAT SOSTENIBLE que fa 10 anys que dura.  Impulsat per la Comissió de mediambient en col·laboració amb el GOB i l´Ajuntament del poble. Què podem fer  per no contribuir al canvi climàtic? Per exemple, anar a peu a escola. Entreu-hi i xalareu molt. Una escola innovadora, que escolta els fillets.

The Independent Project

Design-Your-High-School-Peter-Boyce-680x374

Si els estudiants dissenyessin el seu institut , com seria el currículum? com serien les classes?
THE INDEPENDENT PROJECT, és un projecte compartit per una xarxa d´instituts públics dels Estats Units (ciutats on està implantat) on els estudiants dissenyen el currículum i on són ells els que fan les classes. Vegeu com ho expliquen els mateixos alumnes de l´IES Monument Mountain de Massachussetts (EUA) (vídeo subtitolat)

 

  L´horari està dividit en  4 tipus d´activitats:

  1) Investigació individual (PBL) sobre una pregunta (de ciències naturals o ciències socials). Dura una setmana i hi dediquen el matí sencer de la setmana 2 a la setmana 9. Cada alumne investiga una (màxim dues) preguntes. Els dilluns trien la pregunta i els divendres  fan la seva explicació als altres. Els companys ajuden  a definir bé la pregunta. Per exemple, si la pregunta inicial era: Per què les plantes d´una part de la montanya són diferents de les altres?, després de parlar-ne (què són plantes? diferents en què?, a totes les montanyes?...), la pregunta final és: Com es poden comparar  les cèl·lules de les plantes que són al cim de les Monument Mountains amb les que són al peu?  Durant la setmana l´alumne anirà a recollir mostres de plantes, les analitzarà amb el microscopi, les dibuixarà i elaborarà una teoria per explicar el divendres.

  2) Projecte individual artístic que dura un trimestre (7 setmanes), i també es fa els matins però a partir de la setmana 10, després d´haver fet els de ciències. Durant els matins es segueix la mateixa dinàmica que  amb les ciències però ara ens centram en llengua i matemàtiques, que es consideren arts.
Llengua. Es formen clubs de lectura i cada grup llegeix un llibre, sobre els que fan una tertúlia literària i un producte que pot ser: redactar un final alternatiu, una peça de ficció basada en el llibre, etc...
Matemàtiques. Durant la primera setmana llegeixen Planilandia  (Flatland, Edwin Abbot) i fan una tertúlia sobre per què les matemàtiques són un art. Després cada alumne tria una pregunta matemàtica que investiga durant una setmana i explica els divendres (ex: què és l´infinit, les matemàtiques del pòquer...) Per exemple, un alumne (o un equip) va elegir  desenvolupar una fòrmula que pogués representar el creixement de la població d´elefants.

 3) Projecte individual relacionat amb el talent de cadascú (ex: escriure una novel·la, construir un vaixell, composar una  peça musical, fer cuina, fer una pel·lícula, fer una experimentació....). Tots els capvespres des de la primera fins la darrera setmana. Si és necessari surten del centre i fan feina amb un mentor (adult professional que els ensenya). Al final el presenten als companys, reben les seves crítiques i llavors fan una presentació pública amb audiències d´unes 80 persones adultes que també els avaluen. Per exemple, l´alumne que va investigar sobre cuina, va haver de cuinar pels 80 assistents.

 4) Investigació en equip que té com a requisit  tenir beneficis per a la societat. Les darreres tres setmanes. Dura tot el dia, tot el temps. Han d´elegir un problema de la comunitat (el seu poble o el món) per exemple: els problemes de l´educació, l´energia, la fam, l´aigua....) i proposar una solució.

  Els alumnes no s'agrupen per edat sinó que cada grup està format per alumnes que aquí serien de 4t d´ESO, 1r i 2n de Batxillerat.

  Els alumnes no s´agrupen per nivells. Els grups són el màxim d´heterogenis possibles: alumnes que aquí es considerarien de baix rendiment juntament amb altres d´altes capacitats.

  El projecte dura un semestre. Dediquen la primera setmana a fer dinàmiques de grup, projectes breus (Quin és el propòsit de l´educació? Com has viscut l´escolarització fins ara? Què és el Independent project) i definir els objectius d´aprenentatge de cada alumne (quin serà el meu projecte personal?). L´objectiu és que  els alumnes es faixin seva la idea.

 El projecte es va iniciar el 2010 gràcies a la col·laboració entre un equip de directors i professors de secundària (Marianne Young, entre altres) i de la universitat (Sam Levin i altres). Van prendre la decisió després d'una llarga investigació sobre la motivació i l´aprenentatge. Va començar l´any 2010 amb  8 alumnes que feien les classes. Aquí hi trobareu l´explicació sobre els orígens del projecte feta pels alumnes i els professors. 
 Està molt ben valorat pels alumnes. Un d´ells diu que ha après més en tres mesos que al llarg de tota la seva escolarització.  

 Fonts emprades:

  He trobat aquesta perla gràcies a un tweet de @ismaelpalacín on recomanava aquest article:  Hight School allows teens to decide their own curriculum, al  Huffington Post

Recoman llegir la web The Independent Project
 M´ha entusiasmat especialment The White Paper, el document on expliquen com funcionen.
 Si els voleu visitar, escriviu-lis un mail a: theindependentproject@gmail.com i llavors ens ho contau!    

Polònia

Polònia és un dels països que més ha millorat el seu sistema educatiu. Resulta interessant perquè té en comú amb el nostre país haver patit 40 anys de dictadura. Com ho han fet?. En aquest vídeo s´hi troba la resposta: han reduït continguts del currículum i han ensenyat a pensar.
En sol demà d´escriure aquest post, na @cala_molí (Ariadna Ferrer) i na @carmebarba recomanen aquest article de The Economist, on l´autora es demana: Si altres territoris han avançat, per què no ho podem fer noltros? Per què no aprenem del que ha passat a altres llocs?. Aquest escrit és un resum de les tres fonts citades baix.
1950-1997- Polònia. Sistema educatiu tradicional estalinista. Només un 10% va a la universitat. El 1997 la majoria de  polonesos podien accedir només a feines de baix perfil professional perquè no tenien la preparació necessària.
1999. Canvi de sistema polític. L´objectiu del govern democràtic és augmentar la participació a la universitat  transformant no només l’etapa universitària sinó TOTA l´estructura  del sistema educatiu.A diferència d´Espanya, es prenen seriosament el canvi estructural:
  •  ESO. Abans tenia un currículum AMB MOLTS de CONTINGUTS, tants continguts que els estudiants no podien apassionar-se ni aprofundir, sinó només fer una memorització enciclopèdica de fets, que no s’emprava per comprendre el món real. Resultat: la majoria abandonaven. Ni tan sols feien el Batxillerat. S´anomenava la Síndrome del Grau 8è.  Es van eliminar molts continguts amb l´objectiu de poder educar de forma més personalitzada per trobar els talents i interessos que fan que cada aprenent sigui únic.  Tal com diuAlexandra Ripley al seu llibre: 
    El sistema educatiu polonès persegueix que cada alumne trobi els seus talents i interessos.
    El sistema educatiu polonès persegueix que cada alumne trobi els seus talents i interessos.
    El problema dels països on els alumnes han estat educats per memoritzar fets, és que no han desenvolupat les seves capacitats (per resoldre problemes inesperats, per pensar críticament, per entendre el que llegeixen). En conseqüència, les empreses opten per situar-se a territoris on els alumnes sí han desplegat aquestes capacitats, com Polònia, Canadà o Finlàndia. Països on els ciutadans es mostren més capaços d´afrontar els problemes quotidians que a Alemanya, Gran Bretanya, França, Estats Units, o Espanya, on el sistema educatiu reposa sobre una gran quantitat de continguts que s´han de memoritzar ràpidament. 
  • Currículum. Els alumnes disposen de més temps per concentrar-se en continguts essencials, per fer investigacions personals. El currículum es va flexibilitzar. Se´ls anima a triar entre moltes matèries diferents i a provar-les perquè trobin els seus interessos i el seu potencial. 
  • Formació permanent. Els mestres van disposar de temps per formar-se en tècniques innovadores. La formació es fa DINS LES AULES. Per exemple, a matemàtiques no els fan resoldre els problemes memoritzant fòrmules o algoritmes, sinó  trobar les seves pròpies estratègies i treure les seves conclusions. Segons Alexandra Ripley: Les classes de matemàtiques són més sofisticades, amb lliçons que mostren com  són al món real. No empren calculadores perquè saben manipular els nombres al seu cap. Les aules són senzilles i els professors estimen la seva matèria.  
  • Autonomia. Els centres decideixen sobre el currículum i la metodologia. Els alumnes poden elegir fer les tasques de maneres diferents (individualment, en grup…)
  • Avaluacions diagnòstiques nacionals a finals de primària i secundària. No suposen aprovar o suspendre però marquen el camí al Batxillerat o a una Formació Professional.
2009. En 9 anys milloren 21 punts en lectura (del 2000 al 2009)
D´ençà de 2012.
  • A ESO han disminuit les diferències entre els estudiants avançats i els altres. Aquests han obtingut millors resultats.
  • Els  joves que van a la universitat ha augmentat en un 80% respecte als anys de la dictadura. La universitat ja no és per a privilegiats. Augment de les ganes d´educar-se.
  • Si ho miram des del punt de vista dels alumnes, ens és molt útil l´experiència que conta Alexandra Ripley al seu llibre, sobre tres estudiants americans a Finlàndia, Polònia i Corea del Sud. El primer que els crida l´atenció és que allà els estudiants els agrada estudiar, s´ho prenen seriosament. (Sempre i quan tinguem en compte que Corea del sud (definida per Ripley com una cultura de massoquisme educatiu),  no es pot considerar un model perquè els estudiants no tenen més vida que estudiar)
En conclusió, tal com diu Ripley:
Els al·lots avancen a les aules on els mestres tenen altes expectatives respecte de les seves possibilitats per avançar. On els mestres demanen feines rigoroses més que feines rutinàries, per omplir temps.  La mediocritat acadèmica no es permet ni en els professors ni en els alumnes. L´entorn social no és el causant de les diferències sinó la qualitat de l’educació i la manera com s´estimula el cervell. 
Fonts:
Pearson, Best reformers, strong performers. Polland. 
Ripley, Alexandra,  The Smartest Kids in the World: And How They Got That Way, del que The Economist n’ha fet un resum molt interessant .
Szumillas, K, ministra d´Educació de Polònia (2013): Education Reforms for Better students performance.  Curs UIMP, patrocinat per l´INEE i el MEC.

Uruguay

Copiat de El País 

Liceo Jubilar (Uruguay). Es un experiencia muy joven de comunidad de aprendizaje en un entorno de afectadas necesidades socioeconómicas. Una apuesta que cumplirá 11 años en breve y que, desde la intuición, ha crecido rápido y en el horizonte de experiencias de comunidades como las propuestas por los centros Kipp en Estados Unidos, o el modelo europeo por excelencia para la inclusión, dewww.comunidadesdeaprendizaje.net

Plan Ceibal (Uruguay). Es una iniciativa que ha logrado la democratización tecnológica de las escuelas públicas a partir de la entrega de un ordenador personal para cada niño. El programa consiste no solo en la dotación tecnológica de los alumnos con la entrega de un ordenador, con un coste total de 100 dólares, sino también en la capacitación de los docentes y la creación de espacios de recursos y contenidos educativos. 

Colòmbia

Escuela Nueva (Colombia). Es un modelo pedagógico que da nombre a cientos de experiencias de éxito en escuelas de Colombia y de todo el mundo. Es un modelo basado en círculos activos de trabajo cooperativo, donde los alumnos son los que enseñan para aprender mejor. Con un origen colombiano y presencia latinoamericana en Brasil, Chile, México, Nicaragua, Panamá, El Salvador o Perú, Escuela Nueva ha viajado hacia los lejanos Timor Oriental, Uganda, Vietnam o Filipinas, entre otros destinos. Ante la falta de recursos, sobre todo humanos, en zonas alejadas de los núcleos de población, y con la imperante necesidad de educar a niños diversos en edad, necesidades y realidades, el empoderamiento del alumno actuando en el rol de profesor y acompañante de sus compañeros fue la respuesta lógica e inteligente. Más en:http://www.escuela21.org/category/escuela-nueva/ 
Alianza Educativa (Colombia). Es una experiencia que demuestra cómo es posible lograr calidad e innovación cuando se toman las decisiones adecuadas. Decisiones que no dependen tanto de elementos cuantitativos, como los recursos físicos y económicos, puesto que, en estas cinco escuelas públicas, estos recursos se encuentran en igualdad de condiciones que en cualquier otra, sino en cambios cualitativos, los referentes a la metodología que se emplea día a día en el aula. El modelo pedagógico de Alianza Educativa cuenta con una buena capacitación y el seguimiento de sus profesores durante todo el año. Por otro lado, ha generado un programa de atención para alumnos con necesidades especiales que, simpáticamente, se tituló “Superaula” y ha apostado por el aprendizaje cooperativo y por diversificar las herramientas de evaluación. Además, trabaja con el modelo de ajedrez en el aula, con el programa de debates escolares de Naciones Unidas y con el programa para jóvenes científicos Le main à la pâte, impulsado por el Premio Nobel de Física, el francés Georges Charpa. Más enhttp://www.escuela21.org/category/alianza-educativa/ 

IES Badia del Vallès (Catalunya)


IES Badia del Vallès, han seguit un procés de millora que va començar amb la implantació de programes de mediació i tutoria compartida i ha portat a la millora de l´avaluació de la competència lingüística (curs 2011-12) assessorats per Neus Sanmartí. Han aconseguit millorar els resultats d´aprenentatge de l´alumnat gràcies a l´avaluació formadora. En aquest hermós article ho expliquen. 

El IES Badia del Vallès ha seguido un proceso de mejora que empezó con la implantación de programas de mediación y tutoría compartida y ha llegado a la mejora de la evaluación de la competencia lingüística en todas las áreas (curso 2011-12), asesorados por Neus Sanmartí. Han conseguido mejorar los resultados del aprendizaje de los alumnos gracias a la evaluación formadora. En este hermoso artículo lo explic

IES Portada Alta (Málaga)


Este centro, con alumnos de 25 países, recibió en 2006 el Premio Nacional de Convivencia escolar por su programa de mediación y su Plan de Convivencia. 
Su página de materiales para la convivencia escolar tiene más de 2 millones de visitas. 
Su  blog de mediación es un tesoro en recursos. 

IES Averroes


IES Júlia Minguell (Badalona)

Durante los cursos 2009 a 2011 se llevó a cabo un proyecto interdisciplinario para alumnos de Bachillerato coordinado desde el Departamento de Filosofía. 
Ver aquí el documento sobre esta buena pràctica del Departament d´Educació