Escola Lluís Coromines, Mataró

Escola Lluís Coromines va explicar l´Experiència #EduDemà de la Fundació Bofill

A Catalunya, Sils

Horari Institut de Sils

Àmbits: coneixements, classes magistrals.

Habilitats: instrumentals

Projectes

Veure presentació PREZI

Horari Institut de Sils Diari Ara Criatures. Març 2018

El Biel estudia tercer de pedagogia musical a l’Esmuc. És exalumne de l’Institut de Sils, on va estudiar l’ESO. Diu que llavors no era conscient de la qualitat dels coneixements que estava adquirint, de la significació que acabarien tenint i la seva profunditat: “Tot tenia una connexió directa amb el treball que estaves fent i no estava desvinculat del núvol d’assignatures i coneixements com a vegades passa”, comenta. L’Institut de Sils, on es van fer les fotografies del reportatge, treballa per projectes des dels seus inicis (2010). “Vam començar amb un model innovador -explica la directora, Iolanda Arboleas-. Teníem clar que volíem un centre realment inclusiu. El model tradicional no arriba a tothom, s’ha d’oferir una riquesa didàctica que permeti a tot tipus d’alumnes trobar el seu espai i sentir que poden créixer. Adaptar-se al que necessita la societat ajuda a la cohesió social, disminueix l’absentisme i la conflictivitat. Ara bé, treballar per projectes és una de les moltes metodologies, si només treballéssim per projectes seríem poc inclusius”. Arboleas reconeix que la metodologia és un gran repte com a professionals, requereix formació i un sobreesforç.

Institut Escola Les Vinyes

Horari dividit en 3 franges.

Per matèries , un 60% del temps, treball disciplinar

Projectes per àmbits , un 20% del temps. Fan un projecte per resoldre un problema, construir, crear, donar un servei o fer alguna cosa que funcioni, comuniqui o emocioni.

• Es pot mesurar la bellesa?
• Som atòmics? 
• Si no hi ha aigua, no hi ha vida?

Durant dues setmanes vàries veg al trimestre.

Projectes transversals. Un 20% del temps.   Els alumnes han d’elaborar un producte, per exemple, un programa de televisió (sobre les drogues). Exemple: 
Organitzar un acte solidari al vostre poble. 2 setmanes per trimestre. Sense classes parcel·lades, sense horaris.

Olga Vallejo. Març 2018. Diari Ara Criatures:

"l’Institut Escola Les Vinyes de Castellbisbal, és un dels centres impulsors d’Escola Nova 21, dediquen. Sergi del Moral, cap d’estudis, assegura que per a ell seria més difícil continuar treballant amb el model tradicional: “No m’agradava com es produïen els aprenentatges ni la relació amb alumnes”.

En la mateixa línia impressiona el testimoni de la Carme, professora de secundària de Les Vinyes, que cada dia fa el trajecte Lleida - Castellbisbal - Lleida: “Quan treballava a l’institut tradicional tenia una sensació de fracàs tremenda. Recordo la pregunta constant dels alumnes: «I això per a què serveix?» Poder treballar així ha sigut obrir la finestra, no entenc una altra manera de fer-ho”, diu la Carme. L’equip docent intenta ser un model del que volen que facin els alumnes. “Treballem cooperativament, tenim autonomia, iniciativa, prenem decisions i les avaluem. Si el que proposem val per als alumnes, per a nosaltres també”, afirma Del Moral. Reconeix que canviar les coses implica un consum d’energia important i has de justificar el que fas perquè estàs qüestionat.

"Poder treballar així ha sigut obrir la finestra, no entenc una altra manera de fer-ho”

CARME - PROFESSORA DE SECUNDÀRIA

Al poble se sap tot: “Sentíem a dir que els de Les Vinyes -només es fa fins a l’ESO- punxaríem al batxillerat perquè havíem estudiat per projectes i no sabíem el temari”, explica el Javi, un exalumne del centre. “Però la realitat és que no vam tenir cap problema en un institut més tradicional amb llibres de text, un professor que parla i alumnes que memoritzen i es preparen per a la selectivitat. El drama era personal, no em motivava gens aquella manera de fer”, afegeix. Ara estudia primer de cinema i mitjans audiovisuals a l’Escac. A l’ESO criticava que no servia per a res el que feien però, passat el temps, els coneixements que està aplicant a la vida acadèmica i personal en gran part els ha après a Les Vinyes.

Escuela José Urbina López (Matamoros, México)

Font:Wired
Matamoros es una ciudad polvorienta de 489,000 habitantes,  punto central en la guerra contra el narcotráfico. Hay balaceras con frecuencia, y es común que los lugareños por la mañana se encuentren con cuerpos tirados por la calle. 

El maestro.... Les empezó a contar que había niños en otras partes del mundo que podían memorizar pi a cientos de puntos decimales. Podían escribir sinfonías y construir robots y aviones. Casi nadie se imaginaría que los alumnos de la escuela José Urbina López pudieran hacer ese tipo de cosas. Los niños al otro lado de la frontera en Brownsville, Texas, tenían computadoras, acceso a internet rápido, y clases particulares, mientras tanto en Matamoros tenían electricidad intermitente, pocas computadoras, internet limitado, y a veces, no tenían ni que comer.

“Pero ustedes sí tienen algo que los hace semejantes a cualquier niño en el mundo,” les dijo Juárez Correa. “Potencial.”

Juárez Correa miró alrededor del salón. “De ahora en adelante,” les dijo, “vamos a usar ese potencial para que se conviertan en los mejores estudiantes del mundo.”

“Entonces,” dijo Juárez Correa, ”¿que quieren aprender?”

“LA VERDAD ES QUE SI NO ERES TÚ EL QUE CONTROLA LO QUE APRENDES, NO VAS A APRENDER TAN BIEN.”

Tutorització interetapes. Els allumes són els mestres.

El col·legi públic del barri de Sansomendi (Vitoria- Gasteiz) era un dels que pitjors resultats treia de la zona. Abarca des d´infantil fins a secundària. 

Després que la nova directora hagués creat un equip docent interdisciplinari es va iniciar un nou projecte anomenat de TUTORITZACIÓ INTERETAPES, en el que els majors fan de mestres dels petits i que ha donat uns resultats extraordinaris a un barri on la major part de les famílies no tenen estudis.  Com diu la directora: "El cercle de l´aprenentatge es tanca quan és capaç d'explicar allò que ha après"

• Durant una hora a la setmana els alumnes de cicle superior i ESO fan de mestres dels de primària i infantil. S´agrupen en petits grups, de manera que cada grup té un "professor". Abans d´impartir la classe els majors reben formació no només relacionada amb els continguts sinó de didàctica: com explicar i com respondre davant els dubtes. 
• Ademés fan apadrinament lector
• Apadrinament de laboratori. Aprenen a emprar microscopis i a fer experiments (formular hipòtesi, pensar com la validaran...)

Segons la directora, és una injecció d´autoestima pels grans, perquè han d´assumir una responsabilitat que els hi demostra el que valen. 

Ademés compten amb voluntaris (estudiants de magisteri i treball social) que ajuden a donar suport.