Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Innoven en PBL. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Innoven en PBL. Mostrar tots els missatges
Escola Lluís Coromines, Mataró
Escola Lluís Coromines va explicar l´Experiència #EduDemà de la Fundació Bofill
Escola Pia d´Olot
Ed Infantil i primària. Els projectes s´anomenen I+D. Duren tot el trimestre
ESO. Fan PBL 1 dia de cada mes
ESO. Fan PBL 1 dia de cada mes
(sempre diferent, dilluns, dimarts, etc..),
Institut Pla Marcell
- Hi poden participar exalumnes i famílies.
- Ha d´acabar amb una acció per la Fira de projectes
A Catalunya, Sils
Horari Institut de Sils
 |
Àmbits: coneixements, classes magistrals.
Habilitats: instrumentals
Projectes
Veure presentació PREZI    |
El Biel estudia tercer de pedagogia musical a l’Esmuc. És exalumne de l’Institut de Sils, on va estudiar l’ESO. Diu que llavors no era conscient de la qualitat dels coneixements que estava adquirint, de la significació que acabarien tenint i la seva profunditat: “Tot tenia una connexió directa amb el treball que estaves fent i no estava desvinculat del núvol d’assignatures i coneixements com a vegades passa”, comenta. L’Institut de Sils, on es van fer les fotografies del reportatge, treballa per projectes des dels seus inicis (2010). “Vam començar amb un model innovador -explica la directora, Iolanda Arboleas-. Teníem clar que volíem un centre realment inclusiu. El model tradicional no arriba a tothom, s’ha d’oferir una riquesa didàctica que permeti a tot tipus d’alumnes trobar el seu espai i sentir que poden créixer. Adaptar-se al que necessita la societat ajuda a la cohesió social, disminueix l’absentisme i la conflictivitat. Ara bé, treballar per projectes és una de les moltes metodologies, si només treballéssim per projectes seríem poc inclusius”. Arboleas reconeix que la metodologia és un gran repte com a professionals, requereix formació i un sobreesforç.
Institut Apel·les Mestres
Fa 6 anys, a l’Institut Apel·les Mestres de l’Hospitalet de Llobregatvan començar a formar-se i a implantar una nova metodologia, l’aprenentatge basat en projectes. Per a la coordinadora pedagògica de l’institut, Begoña Garcia, es tracta d’apostar per una educació que està més en consonància amb les necessitats dels temps que vivim. “El sistema educatiu en què l’alumne només és un receptor de contingut està obsolet, necessita altres eines, ha de tenir informació i recursos per poder-la desenvolupar”, valora. Admet que en el procés de transformació que viuen han trobat dificultats: les infraestructures no s’adapten al nou model, no tenen recursos per fer obres i crear espais polivalents, ni per a la formació del professorat. També han trobat reticències en alguns professors que, acostumats al sistema educatiu tradicional, no tenen prou eines per al canvi o no hi estan d’acord. Té clars els avantatges de treballar per projectes: els aprenentatges són més significatius i funcionals, els alumnes els troben un sentit, són més conscients, aprenen a treballar en equip, habilitats socials i intel·ligència emocional, poden fomentar i desenvolupar les habilitats, compartir els punts febles i cooperar.
Institut Escola Les Vinyes
Horari dividit en 3 franges.
Per matèries , un 60% del temps, treball disciplinar
Projectes per àmbits , un 20% del temps. Fan un projecte per resoldre un problema, construir, crear, donar un servei o fer alguna cosa que funcioni, comuniqui o emocioni.
- Es pot mesurar la bellesa?
- Som atòmics?
- Si no hi ha aigua, no hi ha vida?
Durant dues setmanes vàries veg al trimestre.
Projectes transversals. Un 20% del temps. Els alumnes han d’elaborar un producte, per exemple, un programa de televisió (sobre les drogues). Exemple:
Organitzar un acte solidari al vostre poble. 2 setmanes per trimestre. Sense classes parcel·lades, sense horaris.
Olga Vallejo. Març 2018. Diari Ara Criatures:
"l’Institut Escola Les Vinyes de Castellbisbal, és un dels centres impulsors d’Escola Nova 21, dediquen. Sergi del Moral, cap d’estudis, assegura que per a ell seria més difícil continuar treballant amb el model tradicional: “No m’agradava com es produïen els aprenentatges ni la relació amb alumnes”.
En la mateixa línia impressiona el testimoni de la Carme, professora de secundària de Les Vinyes, que cada dia fa el trajecte Lleida - Castellbisbal - Lleida: “Quan treballava a l’institut tradicional tenia una sensació de fracàs tremenda. Recordo la pregunta constant dels alumnes: «I això per a què serveix?» Poder treballar així ha sigut obrir la finestra, no entenc una altra manera de fer-ho”, diu la Carme. L’equip docent intenta ser un model del que volen que facin els alumnes. “Treballem cooperativament, tenim autonomia, iniciativa, prenem decisions i les avaluem. Si el que proposem val per als alumnes, per a nosaltres també”, afirma Del Moral. Reconeix que canviar les coses implica un consum d’energia important i has de justificar el que fas perquè estàs qüestionat.
Al poble se sap tot: “Sentíem a dir que els de Les Vinyes -només es fa fins a l’ESO- punxaríem al batxillerat perquè havíem estudiat per projectes i no sabíem el temari”, explica el Javi, un exalumne del centre. “Però la realitat és que no vam tenir cap problema en un institut més tradicional amb llibres de text, un professor que parla i alumnes que memoritzen i es preparen per a la selectivitat. El drama era personal, no em motivava gens aquella manera de fer”, afegeix. Ara estudia primer de cinema i mitjans audiovisuals a l’Escac. A l’ESO criticava que no servia per a res el que feien però, passat el temps, els coneixements que està aplicant a la vida acadèmica i personal en gran part els ha après a Les Vinyes.
Alt School (S. Francisco, EUA)
Alt School , amb seu a S. Francisco, és una xarxa d´escoles dels EUA creades per Max Ventilla, un dels creadors de Google+. Grups de 8 alumnes amb un pla d´aprenentatge personalitzat dissenyat per la família, els estudiants i els mestres perquè cada fillet pugui desplegar les seves habilitats i talents. Fan projectes, aprenentatge cooperatiu i TAC. Salons amples i acollidors. Sortides al camp i a la ciutat.
Vegeu el vídeo aquí. La distància entre les escoles dels rics i les dels pobres és escandalosa.
altschool.com
Escola Cooperativa Daina Isard
Teatre. Batxillerat artístic. Robòtica. Tauletes. Colònies.
Cada any fan un projecte interdisciplinari sobre SANT JORDI en el que hi participen tots els alumnes. Acaba amb una reprentació on també hi ha música i dansa.
Els he conegut a través d´Ismael Palacín, que ha recomanat aquest vídeo seu a Twitter
Escuela José Urbina López (Matamoros, México)
Font:Wired
Matamoros es una ciudad polvorienta de 489,000 habitantes, punto central en la guerra contra el narcotráfico. Hay balaceras con frecuencia, y es común que los lugareños por la mañana se encuentren con cuerpos tirados por la calle.
El maestro.... Les empezó a contar que había niños en otras partes del mundo que podían memorizar pi a cientos de puntos decimales. Podían escribir sinfonías y construir robots y aviones. Casi nadie se imaginaría que los alumnos de la escuela José Urbina López pudieran hacer ese tipo de cosas. Los niños al otro lado de la frontera en Brownsville, Texas, tenían computadoras, acceso a internet rápido, y clases particulares, mientras tanto en Matamoros tenían electricidad intermitente, pocas computadoras, internet limitado, y a veces, no tenían ni que comer.
“Pero ustedes sí tienen algo que los hace semejantes a cualquier niño en el mundo,” les dijo Juárez Correa. “Potencial.”
Juárez Correa miró alrededor del salón. “De ahora en adelante,” les dijo, “vamos a usar ese potencial para que se conviertan en los mejores estudiantes del mundo.”
“Entonces,” dijo Juárez Correa, ”¿que quieren aprender?”
“LA VERDAD ES QUE SI NO ERES TÚ EL QUE CONTROLA LO QUE APRENDES, NO VAS A APRENDER TAN BIEN.”
Orestad Gymnasium (Dinamarca)
Segons explica Alfredo Hernando,
El aprendizaje cooperativo conquista gran parte del espacio. Sin embargo, me cuesta distinguir a los profesores. También hay muchos estudiantes trabajando solos, en sillones, centrados sobre sus libros y en la pantallas de sus variados dispositivos.
“Probablemente estén estudiando en su tiempo libre” comenta Morten “algunos días de la semana, entre módulo y módulo los alumnos pueden elegir qué hacer, normalmente invierten el tiempo en acabar proyectos, estudiar o también para trabajar en grupos. Disponen de tiempo libre, les concedemos autonomía para que sean capaces de aprender a ser responsables”.
“Probablemente estén estudiando en su tiempo libre” comenta Morten “algunos días de la semana, entre módulo y módulo los alumnos pueden elegir qué hacer, normalmente invierten el tiempo en acabar proyectos, estudiar o también para trabajar en grupos. Disponen de tiempo libre, les concedemos autonomía para que sean capaces de aprender a ser responsables”.
L´espai està pensat perquè es puguin reunir tant en petit grup, com estudiar individualment com en gran grup.Veure aquí fotos del centre
Think1.tv Vídeo-entrevista.
Matemàtiques cooperatives al CEIP Sant Lluís de Menorca
Una bona part dels mestres de s´escola de Sant Lluís (Menorca) duu 13 anys investigant com ensenyar millor les matemàtiques a través d´un seminari que dirigia Carles Gallego i que avui continua funcionant. No són coneguts, però sentir-los parlar és un luxe didàctic. Són experts en escoltar els fillets i en ajudar-los a fer visible el pensament a través del diàleg.
Mai aturen d´aprendre. Aquests tres darrers anys han fet un pas més, aprofundint també en els models científics que sostenen les preguntes conductores, amb l´objectiu de treballar millor la interdisciplinarietat dels projectes, a través d´una formació que hem planificat juntament amb un equip directiu expert que marcava les línies a seguir. En aquest cas, la mestra és n´Anna García i el director era en Nando Pons Fanals. Un director pedagògic, o sigui, enfocat a millorar la forma d´ensenyar més que un director burocràtic. Quan un mestre inicia un PBL compta amb el suport d´un equipet que l´ajuda a centrar la pregunta i a formular-lo tenint en compte el model científic que el podrà enriquir amb continguts clau.
Per a tots els que us interessi aprofundir en els models científics recoman llegir:
Garriga i Verdaguer, Neus (2009): Projectes per ajudar a evolucionar les idees científiques i les competències dels infants. (Models biologia, física i química a 1r cicle de primària. És la memòria de la seva investigació on explica com els va treballar a l´aula. No serveix tant per conèixer els continguts com el de na Neus Sanmartí)
Sanmartí, Neus: Orientacions per l’elaboració del currículum de ciències naturals Encara que està escrit per secundària, és el millor referent actual, perquè no n´hi ha cap de publicat per primària que englobi tots els models. Els de primària són parts de tesis o investigacions però van model a model.Un altre projecte de l´Escola de Sant Lluís és el Projecte mediambiental integrat dins el PLA DE MOBILITAT SOSTENIBLE que fa 10 anys que dura. Impulsat per la Comissió de mediambient en col·laboració amb el GOB i l´Ajuntament del poble. Què podem fer per no contribuir al canvi climàtic? Per exemple, anar a peu a escola. Entreu-hi i xalareu molt. Una escola innovadora, que escolta els fillets.
The Independent Project
Si els estudiants dissenyessin el seu institut , com seria el currículum? com serien les classes?
THE INDEPENDENT PROJECT, és un projecte compartit per una xarxa d´instituts públics dels Estats Units (ciutats on està implantat) on els estudiants dissenyen el currículum i on són ells els que fan les classes.
Vegeu com ho expliquen els mateixos alumnes de l´IES Monument Mountain de Massachussetts (EUA) (vídeo subtitolat)L´horari està dividit en 4 tipus d´activitats:
1) Investigació individual (PBL) sobre una pregunta (de ciències naturals o ciències socials). Dura una setmana i hi dediquen el matí sencer de la setmana 2 a la setmana 9. Cada alumne investiga una (màxim dues) preguntes. Els dilluns trien la pregunta i els divendres fan la seva explicació als altres. Els companys ajuden a definir bé la pregunta. Per exemple, si la pregunta inicial era: Per què les plantes d´una part de la montanya són diferents de les altres?, després de parlar-ne (què són plantes? diferents en què?, a totes les montanyes?...), la pregunta final és: Com es poden comparar les cèl·lules de les plantes que són al cim de les Monument Mountains amb les que són al peu? Durant la setmana l´alumne anirà a recollir mostres de plantes, les analitzarà amb el microscopi, les dibuixarà i elaborarà una teoria per explicar el divendres.
2) Projecte individual artístic que dura un trimestre (7 setmanes), i també es fa els matins però a partir de la setmana 10, després d´haver fet els de ciències. Durant els matins es segueix la mateixa dinàmica que amb les ciències però ara ens centram en llengua i matemàtiques, que es consideren arts.
Llengua. Es formen clubs de lectura i cada grup llegeix un llibre, sobre els que fan una tertúlia literària i un producte que pot ser: redactar un final alternatiu, una peça de ficció basada en el llibre, etc...
Matemàtiques. Durant la primera setmana llegeixen Planilandia (Flatland, Edwin Abbot) i fan una tertúlia sobre per què les matemàtiques són un art. Després cada alumne tria una pregunta matemàtica que investiga durant una setmana i explica els divendres (ex: què és l´infinit, les matemàtiques del pòquer...) Per exemple, un alumne (o un equip) va elegir desenvolupar una fòrmula que pogués representar el creixement de la població d´elefants.
4) Investigació en equip que té com a requisit tenir beneficis per a la societat. Les darreres tres setmanes. Dura tot el dia, tot el temps. Han d´elegir un problema de la comunitat (el seu poble o el món) per exemple: els problemes de l´educació, l´energia, la fam, l´aigua....) i proposar una solució.
Els alumnes no s'agrupen per edat sinó que cada grup està format per alumnes que aquí serien de 4t d´ESO, 1r i 2n de Batxillerat.
Els alumnes no s´agrupen per nivells. Els grups són el màxim d´heterogenis possibles: alumnes que aquí es considerarien de baix rendiment juntament amb altres d´altes capacitats.
El projecte dura un semestre. Dediquen la primera setmana a fer dinàmiques de grup, projectes breus (Quin és el propòsit de l´educació? Com has viscut l´escolarització fins ara? Què és el Independent project) i definir els objectius d´aprenentatge de cada alumne (quin serà el meu projecte personal?). L´objectiu és que els alumnes es faixin seva la idea.
El projecte es va iniciar el 2010 gràcies a la col·laboració entre un equip de directors i professors de secundària (Marianne Young, entre altres) i de la universitat (Sam Levin i altres). Van prendre la decisió després d'una llarga investigació sobre la motivació i l´aprenentatge. Va començar l´any 2010 amb 8 alumnes que feien les classes. Aquí hi trobareu l´explicació sobre els orígens del projecte feta pels alumnes i els professors.
Està molt ben valorat pels alumnes. Un d´ells diu que ha après més en tres mesos que al llarg de tota la seva escolarització.
Fonts emprades:
He trobat aquesta perla gràcies a un tweet de @ismaelpalacín on recomanava aquest article: Hight School allows teens to decide their own curriculum, al Huffington Post
Recoman llegir la web The Independent Project
M´ha entusiasmat especialment The White Paper, el document on expliquen com funcionen.
Si els voleu visitar, escriviu-lis un mail a: theindependentproject@gmail.com i llavors ens ho contau!
A Catalunya Sant Pere de Ribes
Tenen projectes propis. Innoven en:
Projecte Integrat de Llengües
Projecte de Mediació
Projecte Lector
Aprenentatge Servei
IES Júlia Minguell (Badalona)
Durante los cursos 2009 a 2011 se llevó a cabo un proyecto interdisciplinario para alumnos de Bachillerato coordinado desde el Departamento de Filosofía.
Ver aquí el documento sobre esta buena pràctica del Departament d´Educació
Subscriure's a:
Missatges (Atom)