Centres Finlàndia

Escola Lluís Coromines, Mataró

Escola Lluís Coromines va explicar l´Experiència #EduDemà de la Fundació Bofill

Escola Lluís Millet (Santa Coloma)

Escola Lluis Millet de Sta Coloma.

Avaluació de reptes. Autoavaluació

Escola Pia d´Olot

Ed Infantil i primària. Els projectes s´anomenen I+D. Duren tot el trimestre

ESO. Fan PBL 1 dia de cada mes

(sempre diferent, dilluns, dimarts, etc..),

Tot l´horari es dedica al PBL

Enllaç al bloc

Institut Pla Marcell

Dues setmanes. Els alumnes elegeixen el tema del projecte. Condicions:

Hi poden participar exalumnes i famílies.
Ha d´acabar amb una acció per la Fira de projectes

A Catalunya, Sils

Horari Institut de Sils

Àmbits: coneixements, classes magistrals.

Habilitats: instrumentals

Projectes

Veure presentació PREZI

Horari Institut de Sils Diari Ara Criatures. Març 2018

El Biel estudia tercer de pedagogia musical a l’Esmuc. És exalumne de l’Institut de Sils, on va estudiar l’ESO. Diu que llavors no era conscient de la qualitat dels coneixements que estava adquirint, de la significació que acabarien tenint i la seva profunditat: “Tot tenia una connexió directa amb el treball que estaves fent i no estava desvinculat del núvol d’assignatures i coneixements com a vegades passa”, comenta. L’Institut de Sils, on es van fer les fotografies del reportatge, treballa per projectes des dels seus inicis (2010). “Vam començar amb un model innovador -explica la directora, Iolanda Arboleas-. Teníem clar que volíem un centre realment inclusiu. El model tradicional no arriba a tothom, s’ha d’oferir una riquesa didàctica que permeti a tot tipus d’alumnes trobar el seu espai i sentir que poden créixer. Adaptar-se al que necessita la societat ajuda a la cohesió social, disminueix l’absentisme i la conflictivitat. Ara bé, treballar per projectes és una de les moltes metodologies, si només treballéssim per projectes seríem poc inclusius”. Arboleas reconeix que la metodologia és un gran repte com a professionals, requereix formació i un sobreesforç.

Institut Apel·les Mestres

Diari Ara Criatures. Març 2018

Fa 6 anys, a l’Institut Apel·les Mestres de l’Hospitalet de Llobregatvan començar a formar-se i a implantar una nova metodologia, l’aprenentatge basat en projectes. Per a la coordinadora pedagògica de l’institut, Begoña Garcia, es tracta d’apostar per una educació que està més en consonància amb les necessitats dels temps que vivim. “El sistema educatiu en què l’alumne només és un receptor de contingut està obsolet, necessita altres eines, ha de tenir informació i recursos per poder-la desenvolupar”, valora. Admet que en el procés de transformació que viuen han trobat dificultats: les infraestructures no s’adapten al nou model, no tenen recursos per fer obres i crear espais polivalents, ni per a la formació del professorat. També han trobat reticències en alguns professors que, acostumats al sistema educatiu tradicional, no tenen prou eines per al canvi o no hi estan d’acord. Té clars els avantatges de treballar per projectes: els aprenentatges són més significatius i funcionals, els alumnes els troben un sentit, són més conscients, aprenen a treballar en equip, habilitats socials i intel·ligència emocional, poden fomentar i desenvolupar les habilitats, compartir els punts febles i cooperar.

Els són més conscients, aprenen a treballar en equip, habilitats socials i intel·ligència emocional

Institut Escola Les Vinyes

Horari dividit en 3 franges.

Per matèries , un 60% del temps, treball disciplinar

Projectes per àmbits , un 20% del temps. Fan un projecte per resoldre un problema, construir, crear, donar un servei o fer alguna cosa que funcioni, comuniqui o emocioni.

Es pot mesurar la bellesa?
Som atòmics?
Si no hi ha aigua, no hi ha vida?

Durant dues setmanes vàries veg al trimestre.

Projectes transversals. Un 20% del temps. Els alumnes han d’elaborar un producte, per exemple, un programa de televisió (sobre les drogues). Exemple:
Organitzar un acte solidari al vostre poble. 2 setmanes per trimestre. Sense classes parcel·lades, sense horaris.

Olga Vallejo. Març 2018. Diari Ara Criatures:

"l’Institut Escola Les Vinyes de Castellbisbal, és un dels centres impulsors d’Escola Nova 21, dediquen. Sergi del Moral, cap d’estudis, assegura que per a ell seria més difícil continuar treballant amb el model tradicional: “No m’agradava com es produïen els aprenentatges ni la relació amb alumnes”.

En la mateixa línia impressiona el testimoni de la Carme, professora de secundària de Les Vinyes, que cada dia fa el trajecte Lleida - Castellbisbal - Lleida: “Quan treballava a l’institut tradicional tenia una sensació de fracàs tremenda. Recordo la pregunta constant dels alumnes: «I això per a què serveix?» Poder treballar així ha sigut obrir la finestra, no entenc una altra manera de fer-ho”, diu la Carme. L’equip docent intenta ser un model del que volen que facin els alumnes. “Treballem cooperativament, tenim autonomia, iniciativa, prenem decisions i les avaluem. Si el que proposem val per als alumnes, per a nosaltres també”, afirma Del Moral. Reconeix que canviar les coses implica un consum d’energia important i has de justificar el que fas perquè estàs qüestionat.

"Poder treballar així ha sigut obrir la finestra, no entenc una altra manera de fer-ho”

CARME - PROFESSORA DE SECUNDÀRIA

Al poble se sap tot: “Sentíem a dir que els de Les Vinyes -només es fa fins a l’ESO- punxaríem al batxillerat perquè havíem estudiat per projectes i no sabíem el temari”, explica el Javi, un exalumne del centre. “Però la realitat és que no vam tenir cap problema en un institut més tradicional amb llibres de text, un professor que parla i alumnes que memoritzen i es preparen per a la selectivitat. El drama era personal, no em motivava gens aquella manera de fer”, afegeix. Ara estudia primer de cinema i mitjans audiovisuals a l’Escac. A l’ESO criticava que no servia per a res el que feien però, passat el temps, els coneixements que està aplicant a la vida acadèmica i personal en gran part els ha après a Les Vinyes.

Escola Els Encants

whatsapp://send?text=%20http%3A%2F%2Fara.cat%2F_5f7a22f0%3Fs%3Dw

Escola dels Encants

Alumnes no agrupats x edats. Tres grans grups.

Cadascú investiga allò q li interessa. Sense horaris

Escola Súnion

Escola Súnion

Pionera en Aprenentatge Cooperatiu i Innovació. No treballen per assignatures sinó per projectes.

Una de les 10 escoles d´èlit de Barcelona.

Tot i ser un centre concertat, els alumnes paguen 400€ al mes.

Centres innovadors a Canberra (Austràlia)

Si teniu la sort d´anar a Canberra, aquests són els tours pedagògics que podeu fer. Via Annie Knock. Font original

The Small School (Devon, Anglaterra)

Una escola de 20 alumnes creada per les famílies. Privada. Només està permès arribar a ser 40.

"Aquí m'estimen". Veure més informació aquí. Via @herasolmo

Alt School (S. Francisco, EUA)

Alt School , amb seu a S. Francisco, és una xarxa d´escoles dels EUA creades per Max Ventilla, un dels creadors de Google+. Grups de 8 alumnes amb un pla d´aprenentatge personalitzat dissenyat per la família, els estudiants i els mestres perquè cada fillet pugui desplegar les seves habilitats i talents. Fan projectes, aprenentatge cooperatiu i TAC. Salons amples i acollidors. Sortides al camp i a la ciutat.

Vegeu el vídeo aquí. La distància entre les escoles dels rics i les dels pobres és escandalosa.

altschool.com

Green School (Bali, Indonèssia)

El Green School, amb 160 alumnes de 25 nacionalitats, dels que un 20% han de ser de Bali, té per objectiu crear una generació de líders globals que puguin dissenyar projectes mediambientals sostenibles i econòmicament rentables. Estudien agricultura urbana i arquitectura ecològica. Les aules estan fetes de bamú. No té parets de ciment. Empren plaques solars per crear electricitat i tenen 20 hectàrees de jardí.

greenschool.org

Aquí el seu fundador, John Hardy, ho explica:

Escola Kirkkojärvi (Espoo, Finlàndia)

L´Escola Kirkkojärvi destaca per la seva arquitectura. Utilitza energia geotèrmica i solar per la calefacció. Veure un vídeo aquí.

Escola Ritaharju (Oulu, Finlàndia)

Entorn d´aprenentatge. Centre comunitari amb billar, ping-pong, vídeojocs jocs... Les aules tenen parets que es mouen i es facilita així el treball coooperatiu.
Esponsoritzada per Microsoft, té la tecnologia dins el currículum.

Escola Cooperativa Daina Isard

Escola Cooperativa de 3 a 18 anys.

Teatre. Batxillerat artístic. Robòtica. Tauletes. Colònies.

Cada any fan un projecte interdisciplinari sobre SANT JORDI en el que hi participen tots els alumnes. Acaba amb una reprentació on també hi ha música i dansa.

El seu canal de vídeo és preciós.

Els he conegut a través d´Ismael Palacín, que ha recomanat aquest vídeo seu a Twitter

Escuela José Urbina López (Matamoros, México)

Font:Wired
Matamoros es una ciudad polvorienta de 489,000 habitantes, punto central en la guerra contra el narcotráfico. Hay balaceras con frecuencia, y es común que los lugareños por la mañana se encuentren con cuerpos tirados por la calle.

El maestro.... Les empezó a contar que había niños en otras partes del mundo que podían memorizar pi a cientos de puntos decimales. Podían escribir sinfonías y construir robots y aviones. Casi nadie se imaginaría que los alumnos de la escuela José Urbina López pudieran hacer ese tipo de cosas. Los niños al otro lado de la frontera en Brownsville, Texas, tenían computadoras, acceso a internet rápido, y clases particulares, mientras tanto en Matamoros tenían electricidad intermitente, pocas computadoras, internet limitado, y a veces, no tenían ni que comer.

“Pero ustedes sí tienen algo que los hace semejantes a cualquier niño en el mundo,” les dijo Juárez Correa. “Potencial.”

Juárez Correa miró alrededor del salón. “De ahora en adelante,” les dijo, “vamos a usar ese potencial para que se conviertan en los mejores estudiantes del mundo.”

“Entonces,” dijo Juárez Correa, ”¿que quieren aprender?”

“LA VERDAD ES QUE SI NO ERES TÚ EL QUE CONTROLA LO QUE APRENDES, NO VAS A APRENDER TAN BIEN.”

Tutorització interetapes. Els allumes són els mestres.

El col·legi públic del barri de Sansomendi (Vitoria- Gasteiz) era un dels que pitjors resultats treia de la zona. Abarca des d´infantil fins a secundària.

Després que la nova directora hagués creat un equip docent interdisciplinari es va iniciar un nou projecte anomenat de TUTORITZACIÓ INTERETAPES, en el que els majors fan de mestres dels petits i que ha donat uns resultats extraordinaris a un barri on la major part de les famílies no tenen estudis. Com diu la directora: "El cercle de l´aprenentatge es tanca quan és capaç d'explicar allò que ha après"

Durant una hora a la setmana els alumnes de cicle superior i ESO fan de mestres dels de primària i infantil. S´agrupen en petits grups, de manera que cada grup té un "professor". Abans d´impartir la classe els majors reben formació no només relacionada amb els continguts sinó de didàctica: com explicar i com respondre davant els dubtes.
Ademés fan apadrinament lector
Apadrinament de laboratori. Aprenen a emprar microscopis i a fer experiments (formular hipòtesi, pensar com la validaran...)

Segons la directora, és una injecció d´autoestima pels grans, perquè han d´assumir una responsabilitat que els hi demostra el que valen.

Ademés compten amb voluntaris (estudiants de magisteri i treball social) que ajuden a donar suport.

Escola Miquel Bleach

L´Escola Miquel Bleach de Barcelona és una escola pluricultural que té un projecte TÀNDEM amb el MNAC, a través del qual els alumnes de 4t, 5è i 6è estan preparant una exposició temporal al MNAC. Els escolars escolliran les obres de la col·lecció del MNAC, definiran una temàtica, faran de guies i s’implicaran en cadascun dels aspectes que tenen a veure amb el disseny i la implementació d’una exposició en un museu.

Orestad Gymnasium (Dinamarca)

Els professors no donen respostes sinó que fan preguntes. No predominen les classes tradicionals basades en l´exposició de continguts que els alumnes han de reproduir als controls, sinó que plantegen situacions el més semblants possibles a la vida real. En certs moments (ex: gramàtica) el professor explica però les exposicions són breus i molt ben preparades. També reserven temps per la monitorització del treball individual o per a respondre a preguntes individuals.

Segons explica Alfredo Hernando,

El aprendizaje cooperativo conquista gran parte del espacio. Sin embargo, me cuesta distinguir a los profesores. También hay muchos estudiantes trabajando solos, en sillones, centrados sobre sus libros y en la pantallas de sus variados dispositivos.

“Probablemente estén estudiando en su tiempo libre” comenta Morten “algunos días de la semana, entre módulo y módulo los alumnos pueden elegir qué hacer, normalmente invierten el tiempo en acabar proyectos, estudiar o también para trabajar en grupos. Disponen de tiempo libre, les concedemos autonomía para que sean capaces de aprender a ser responsables”.

L´espai està pensat perquè es puguin reunir tant en petit grup, com estudiar individualment com en gran grup.
Veure aquí fotos del centre

Think1.tv Vídeo-entrevista.